Construcció de Restaurant al Volcà Montsacopa d’Olot
Projecte de construcció d’edifici de serveis i reforma del fortí del Volcà
Autors del projecte: Pere Llimargas – Mireia Torras | PAS14 Arquitectes
Precedents Històrics
Construo-Co va ser l’empresa encarregada de dur a terme les obres de construcció del restaurant, l’edifici de serveis i la millora del fortí de l’ermita de Sant Francesc, al cràter del Volcà Montsacopa d’Olot.
El Volcà Montsacopa és el més icònic de tots els volcans que envolten la capital garrotxina, per estar just al centre de la zona urbana i haver mantingut el seu cràter cònic intacte -no va ser destruit per cap erupció ni colada de lava. És també un dels espais més visitats pels turistes, per tant la intenció de les obres és proporcionar un espai d’acollida i descans a les persones que pujen a la seva cima. També és la primera pedra del futur “Parc del Volcans” d’Olot, del qual el Volcà Montsacopa en serà el centre neuràlgic.
L’ermita de Sant Francesc data del segle XVII. Fou enderrocada el 1807 durant la Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola) per a construir-hi un recinte militar. Va ser en aquest moment quan es van construïr també les dues torres de defensa que hi ha al cràter. Un cop acabada la guerra el recinte militar fou desmantellat i s’hi construí l’actual capella, mantenint el mur del fortí de l’antic assentament.
El projecte va proposar situar el nou servei de restauració a l’edificació existent semicircular de ponent, a l’extrem Nord-Oest del recinte del fort i comunicat amb la plataforma del fort. Aquest cos semicircular que originàriament, i durant els seu ús militar, no estava cobert, a partir del 1902 i quan els usos militars ja feia dècades que havien desaparegut, queda cobert per una coberta de teules ceràmiques. Aquest fet, igualment com el rebaix definitiu de la cota interior d’aquest espai (1889) estan documentats en informes i documents de l’època dirigits al rector de la parròquia de Sant Esteve, al qual s’havia cedit la fortificació. La raó d’aquestes modificacions era la desaparició de l’ús militar a la fortificació després de la cessió del fort per part dels militars guanyadors de la tercera Guerra Carlina al rector de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, Esteve Ferrer i en conseqüència la incorporació de la masoveria i uns nous usos més civils, i en aquest cas concret, domèstics i agrícoles. Hem d’afegir que el volum cobert d’aquest espai semicircular es manté fins a finals del s.XX quan cau en ruïnes i desapareix, reapareixent, al cap d’un segle, la formalització i imatge primigènia de la fortificació.
Les dues torres de defensa del Montsacopa foren restaurades als anys ’90 i poden ser visitades, en canvi el fortí de l’ermita i l’ermita en sí tenien molt poc ús i no havien rebut treballs de rehabilitació destacats en força temps. El seu estat de conservació era força dolent.
Estat inicial
L’actuació es resumeix en el projecte d’implantació d’un petit servei de restauració dins el conjunt edificat del Fort de Sant Francesc, situat a la cara sud del cràter del volcà. El fortí es troba al costat nord-oest del conjunt arquitectònic.
L’estat incial del recinte era millorable sobretot a zona d’accés (la portalada, el tram en pendent fins a l’accés de l’església i el paviment de còdols davant la portalada de l’església). Existien coberts adossats a la muralla, tant a l’interior com a l’exterior d’aquesta, en mal estat de conservació i molt degradats. D’altra banda, la zona del jardí de la masoveria, on se situa l’actuació de rehabilitació del volum construït i el seu entorn immediat, era la part més degradada, amb bardisses, molta vegetació per la manca de manteniment, materials de rebuig de tot tipus i part de les construccions històriques que formen part de la fortificació enmig d’aquest espai descontrolat. És per aquestes raons que l’Ajuntament d’Olot volia dignificar l’interior del Fort i revaloritzar socialment el volcà Montsacopa.
Estat incial de l'interior del fortí, ple de bardisses i restes constructives.
Obres
La implantació del nou establiment de serveis de restauració es planteja com una rehabilitació d’aquesta construcció preexistent en l’àmbit semicircular de la fortificació inicialment en ruïnes. A l’interior del fort s’ha recuperat el nivell de cota original creant un fossat que permet percebre l’alçada del mur en la reconstrucció del Fort del 1875, d’aquesta manera s’entén com funcionaven en aquell moment les espitlleres i l’espai que li queda a la part inferior. Així doncs, l’obra pretén posar en valor les restes del monument i permetre’n la seva observació i comprensió des de dins del recinte, i des de l’exterior igualment. Alhora s’enderroquen les construccions auxiliars de llevant adossades a la muralla i també el lavabo exterior existent. Per donar accessibilitat al conjunt del fort, església, masoveria, jardí i serveis de restauració, es proposa una rampa en el cantó de la muralla Nord-Est, molt protegida visualment pel conjunt arbrat darrera del fort, i que obre una porta en la part alta de la muralla de llevant. S’han incorporat els nous lavabos públics de forma soterrada, obrint un accés per la façana ponent de la muralla, accessible per als visitants del volcà, independent de l’establiment.
Rebaix del nivell interior
L’actuació inicial, com s’ha, dit fou el rebaix del terreny al nivell original que presentava a l’any 1875 mitjançant retroexcavadores lleugeres. L’única forma d’accedir amb la maquinària fou mitjançant camió grua per sobre del mur:
Construcció de lavabo públic
Excavació sota mur de la ubicació dels serveis
Construcció dels serveis soterrats
Accés exterior als serveis
Construcció de l’establiment
La proposta d’obra genera un mirador a la part semicircular, alliberant el mur fortificat de qualsevol altre element arquitectònic. Es genera una terrassa privilegiada aprofitant les vistes panoràmiques i de gran obertura, justament raó per la qual originàriament es formalitza i situa aquest espai, buscant el màxim control visual per raons militars. Aquesta terrassa se situa sobre d’aquest nivell més baix que l’establiment amb la instal·lació d’una estructura lleugera metàl·lica que sustenta un paviment de fusta drenant i que no arriba al mur fortificat semicircular deixant un espai per la percepció del nivell inferior i l’alçada total del mur.
El disseny de la petita edificació busca transparència, inclusió en el conjunt, amb la intenció d’oferir visuals dels elements històrics, i en particular la muralla en tota la seva extensió, així com una panoràmica única de la ciutat i l’entorn complet.
Els tancaments, simples i mínims, són de perfileria d’acer i vidres transparent de protecció solar; ferro amb acabat, texturat mineral mate i color fosc amb cromatisme similar a la fusió de tons de la muralla: blancs trencats de la calç, torrats de la greda i grisos del basalt. Aquest acabat és comú a tots els elements metàl·lics. L’estructura visible s’organitza mitjançant pilars metàl·lics.
El volum està cobert per un sostre pla, de mínim gruix, que vola protegint l’edificat i alhora el fa més aeri. Està cobert per gredes procedents del propi volcà. Els tancaments són de vidre i fusta, afavorint la transparència i l’entrada de llum.
Les instal·lacions d’extracció de fums, queden minimitzades per la dimensió de la intervenció, donant-li sortida forçada horitzontal per la façana nord, sense xemeneies visibles.
Millora dels accessos
La voluntat del projecte ha estat la de mantenir la plataforma interior del fort oberta, mantenint lliure el pati dels antics masovers fent una connexió amb la terrassa de l’establiment. Per això s’han enderrocat dos construccions auxiliars adjuntes a l’ermita, entre ells un lavabo que mai s’ha utilitzat adeqüadament.
També s’ha dut a terme una restauració del portal d’entrada, amb la reposició dels elements de maó massís que ahavien desaparegut, i refeta o substitució de la resta d’elements, com cantons, pilastres, pedra dels graons, arrebossats, etc.
Conclusions
Amb la rehabilitació de l’entorn de l’ermita de Sant Francesc es recupera un espai que històricament forma part de la imatge de la ciutat d’Olot i que es trobava en una situació d’abandó deplorable. Durant els últims mesos no obstant s’hi han realitzat vàries actuacions al volcà entre les que destaca la millora del camí d’accés per la gredera, rehabilitació de l’ermita, consolidació del camí, instal·lació de bancs i millora de la senyalització.
Amb un nou edifici de serveis s’aconsegueix crear un àrea de descans pels visitants del cràter, tant locals com turistes, i es revalora un espai molt important per la ciutat d’Olot i la comarca.
