Participació en la Construcció de la Vil·la Olímpica de Banyoles
Construcció de 31 habitatges i 48 aparcaments a l’illa nº5 de la Vil·la Olímpica de Banyoles.
L’any 1986 es nomina la ciutat de Barcelona seu dels Jocs Olímpics de 1992 i paral·lelament es designa la ciutat de Banyoles sub-seu olímpica per a les especialitats de rem i piragüisme.
L’any 1988 es redacta un Pla Especial per adequar el plantejament urbanístic de la ciutat de Banyoles a la nova realitat olímpica. La Vil·la Olímpica es planteja com un espai que hauria de servir, òbviament, de residència pels atletes, però que després dels jocs quedaria com a eixample residencial de la ciutat.
En total es contempla la construcció d’uns 270 habitatges en 10 illes residencials, que durant els jocs van allotjar un total de 1.500 atletes.
Les peces urbanes eren les següents:
- Dues illes tancades, al costat de la carretera comarcal. Delimiten amb uns patis interiors de planta rectangular.
- Dues illes obertes, partides pel mig per l’Avinguda Catalunya. D’aquesta manera queden configurats uns grans patis de caràcter semipúblic.
- Dues illes lineals en el límit de la Draga destinades a equipament hoteler.
L’Institut Català del Sòl (INCASOL) va convocar, l’abril del 1989, un concurs restringit entre 20 equips d’arquitectes de les comarques gironines. Aquests vint equips competien dos a dos per als projectes de les deu illes.
Illa nº5: l’articulació entre els cossos
En l’obra de l’arquitecte Joaquim Vayreda s’articulen diferents cossos que estableixen relacions de diverses alçades i alineacions i es juga amb diferents tipologies d’habitatge.
En la intervenció es valora l’espai interior de l’illa com a pati i lloc de relació entre els habitatges: una pèrgola de fusta i pilarets metàl·lics separa el jardí del carrer i contribueix a crear aquest caràcter propi de semi-privacitat.
L’illa nº5 consta de 3 cossos: una banda d’habitatges orientats en direcció nord-sud, una altra banda perpendicular a la primera i un bloc de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Les dues bandes tenen coberta inclinada de xapa pre-calada tipus “sandwich” a quatre aigües i el bloc quadrat una coberta amb un únic pendent molt suau.
La façana dels edificis és d’obra vista a la planta baixa i la resta hi té un estucat llis de color clar.
Arquitecte: Joaquim Vayreda
