Obres de Millora de Plaça del Mig d’Olot

Reforma de la Plaça del Mig d’Olot

Projecte de reurbanització i impermeabilització de la Plaça del Mig

Arquitecte: Daniel Mallarach Macias
Promotors: Comunitat Propietaris Pl. del Mig i Ajuntament d’Olot

Aquest passat mes de desembre es van acabar els treballs iniciats a l’abril del 2018 que tenien com objectiu posar al dia aquest emblemàtic espai de la ciutat d’Olot, millorar-ne els accessos i reparar els problemes d’humitats i filtracions que patien els veïns i comerços. 


Fases de les Obres

Les obres de la plaça del mig es van dur a terme en tres fases d’actuació:

  1. 1. La primera fase va ser la reurbanització i impermeabilització de la plaça, obligant a tancar la rampa d’accés des del carrer Antoni Llopis.
  2. 2. A la segona, es van millorar els accessos del carrer de Sant Esteve on es van concentrar els treballs de reurbanització i impermeabilització.
  3. 3. La tercera i última fase va ser la d’assegurar l’entorn de la plaça i els accessos als comerços.


Precedents històrics de la Plaça del Mig

Primer projecte: el 1906

El primer projecte de millora i reforma que ja preveia l’obertura d’una connexió amb la zona urbana del casc antic de la ciutat d’Olot i el carrer d’Antoni Llopis va ésser elaborat l’any 1906 pel Sr. Paluzie. L’any 1929 la companyia l’Anònima de Transports va edificar al llarg de l’actual carrer Llopis un garatge pels seus camions tapant la sortida del carrer. No obstant l’Ajuntament d’Olot li va concendir a l’empresa la llicència d’edificació a precari, el que implicava que el dia que es fes l’obertura del carrer l’edifici s’hauria d’enderrocar.

1983: comencen les obres de la Plaça del Mig com a tal

Anys més tard aquest solar va ser comprat pel senyor Rossell i senyor Agustí, però no va ser  fins el mes de març de 1977 que, en un ple extraordinari, l’Ajuntament va aprovar inicialment l’estudi de detall del carrer que enllaçaria el carrer A. Llopis amb Sant Esteve, fragmentant-ho en dues illes amb una plaça interior: el primer projecte de la Plaça del Mig. El mes de setembre de l’any 1982 té lloc l’enderrocament de l’edifici de l’Anònima de Transports i les obres d’edificació que van donar forma a l’actual Plaça del Mig començaren definitivament l’abril de 1983, amb Miquel Capdevila com arquitecte. La plaça del Mig és un entorn semicircular, com un gran amfiteatre d’uns 25mts de radi. La transformació de l’espai va adeqüar la plaça a nous usos i va potenciar de forma especial l’ús comercial. L’edifici de forma semicircular que tanca la façana del carrer Llopis té tres plantes comercials i una de vivendes. Amb la construcció d’aquest nou espai es van habilitar tres accessos: es pot entrar a la Plaça pel carrer de Sant Esteve, a través de l’accés directe per la pujada del carrer d’Antoni Llopis o a través de les galeries cobertes que es troben al soterrani.


Millora de l’espai 35 anys després

L’empresa Construo Construccions Generals SL ens vam encarregar dels treballs de reforma de la plaça, a promoció de la comunitat de propietaris Plaça del Mig i l’Ajuntament d’Olot. Els treballs es van realitzar sequint les directrius del projecte de l’arquitecte Daniel Mallarach i van consistir en la reurbanització i impermeabilització de la plaça que connecta el carrer Antoni Llopis amb el carrer Major. Les obres es van dur a terme sota unes condicions meteorològiques gens favorables que no acompanyaven a la correcta execució dels treballs.

 

Formigó envellit i filtracions d’aigua

Abans de començar les obres la plaça –de 1.680 m2 de superfície total- disposava d’un paviment continu de formigó que presenta un estat envellit i en alguns casos malmès. El perímetre semi-circular de la plaça, on està el porxo comercial, i la rampa d’accés provinent del carrer Llopis, estaven formats per paviment de gres. A més, el deteriorat del paviment existent ha comportat el deteriorament de la tela asfàltica inferior i la conseqüent situació de filtracions i humitats a la planta soterrani de la plaça.

A dalt: galeria de millora del paviment

Barreres arquitectòniques

Una tercera part de la superfície de l’espai públic es trobava a un nivell superior al paviment del porxo comercial, provocant així diverses barreres arquitectòniques. La reforma de la Plaça del Mig ve determinada per la necessitat de solucionar els problemes de filtracions d’aigua i humitats, millorar l’accessibilitat i eliminar les barreres arquitectòniques que separen l’espai públic de la plaça i la façana comercial.

A dalt: galeria de creació de la coberta vegetal

Millor evacuació de plujes i nova imatge

Aprofitant l’actuació, es va proposar donar a la plaça un caràcter més càlid i transformar el que durant molts anys va ser tan sols un espai de pas en un espai públic agradable i que convidés a aturar-s’hi. Per aquests motius, es va proposar substituir el malmès paviment existent amb una solució constructiva que resolgués el tema de l’evacuació de les aigües pluvials, incorporar elements vegetals, mobiliari urbà (bancs, papereres) i millorar l’enllumenat de tot l’espai.